Esperança i consciència de plena responsabilitat en el futur que volem per Catalunya. Aquesta podria ser la frase resum de les intervencions que van tenir lloc en el marc de la taula rodona per la Consulta sobre la Independència de Catalunya, celebrada a La Jonquera ahir divendres 27, com a acte inaugural de la campanya pel plebiscit que es celebrarà el proper dia 13 de desembre, impulsat al municipi per La Jonquera pel Dret a Decidir.
L’acte, que busca per sobre de tot incentivar la participació dels ciutadans, va tenir més d’una setantena d’assistents. I a més dels ponents previstos, va tenir encara la sorpresa de comptar amb la presència de tres persones vinculades a l’esperit d’Arenys de Munt. Procedents d’un altre acte a Perpinyà, el regidor arenyenc per CUP, creador i impulsor de la consulta a Arenys de Munt i ara membre de la coordinadora, el sr. Josep Manel Ximenis; el militant de CUP, historiador, escriptor i filòleg, sr. Jordi Bilbeny també impulsor de la consulta a Arenys; i l’empresari i escriptor sr. Santiago Espot, qui també és president executiu de Catalunya Acció, que fou una de les primeres organitzacions que van donar el seu suport a Arenys. En acabat, la consulta a la Jonquera també va rebre unes paraules de suport de la responsable de l’associació Alt Empordà Decideix, Núria Casademont.
El convidat que va obrir la taula rodona va ser el sr. Miquel Mayol, advocat i ex-eurodiputat rossellonès molt vinculat a tot el moviment de la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. El sr. Mayol va lloar el paper de la iniciativa ciutadana en aquest moment de la catalanitat «un cop més la societat civil catalana dóna l’exemple, mostra el camí diguem, que els polítics per diverses raons haurien hagut de plantar cara i no ho han sabut fer, i aleshores els ciutadans i ciutadanes de Catalunya prenen el relleu.» Després de fer un repàs breu sobre els 40 anys de la recuperació de la llengua catalana i d’una personalitat rossellonesa progressivament perduda dins l’estructura de l’Estat francès; Mayol va subratllar l’important impuls que aquestes consultes i les seves conseqüències poden donar a la recuperació de la identitat catalana al nord dels Pirineus: «aquest procés de recuperació ha estat facilitat per l’ajut que hem rebut del Principat de Catalunya. (...) i a vegades quan em pregunten què més es pot fer, jo els dic: escolteu, heu fet moltes coses, però si realment un dia aconseguiu tenir un estat propi, un Estat català, aleshores ho tindreu guanyat i ho tindrem guanyat. Perquè aleshores la força de Catalunya serà tal que el poder d’atracció de la Catalunya sud, tindrà un impacte considerable a la Catalunya Nord. Crec que aquesta és l’ajuda que us podeu fer a vosaltres mateixos i que podeu fer els altres catalans del Nord o el Sud.»
Seguidament va prendre la paraula el figuerenc, doctor en dret, sr. Narcís Oliveres, també amb una intensa vida política que el va portar a ser senador durant tres legislatures, i també conseller de comerç, consum i turisme a la Generalitat. Amb tota aquesta experiència, al senyor Oliveres se li havia demanat una valoració del fet que els immigrants puguin votar en aquestes consultes. En la seva intervenció va reclamar el vot vinculant pels immigrants apel•lant al dret democràtic d’expressar la lliure opinió: «Jo sóc d’una generació que tal vegada perquè se’ns negava, vam créixer amb el culte al vot com expressió de la voluntat col•lectiva, sense exclusions, igual per tothom, la universalitat del sufragi ja no admet discussió. Els nous ciutadans han de poder participar simplement perquè són persones, és un dret natural, no perquè nosaltres els hi atorguem graciosament aquesta possibilitat, això seria populisme.» També va recalcar que Catalunya ha de ser una nació de persones lliures i oberta a la pluralitat amb respecte a totes les ideologies, tradicions i religions que hi tenen cabuda. «Si Catalunya ha sobreviscut és perquè sempre ha unit la seva causa a la de la llibertat, és per això que no la hem d’abandonar. Hem de refermar el nostre sentiment nacional sense negar la existència de més ideologies. És la llibertat allò que ens dignifica i que ens permet reclamar el compliment de les nostres aspiracions. Ens ha permès comprendre i reclamar la llibertat dels qui han vingut a viure amb nosaltres. Vol dir tolerància, convivència, ser responsable i tenir-ne consciència.» També va advertir que aquest dret a vot que ara se’ls brinda no pot anar acompanyat de condicionants en el seu exercici, referint-se en que no hi ha d’haver partits polítics que en tant que votants , els prometi coses que després no puguin complir. El sr. Oliveres va emfatitzar en la complexitat de l’articulació de la sobirania i la immigració, però va plantejar aquest repte amb esperança: «He parlat de dos processos coincidents: el de independència i el de immigració, i dels efectes mutus de l’un respecte de l’altre, he dit que segons com es gestionin poden provocar tant noves oportunitats, com provocar processos dins de cadascun dels processos. Perquè els interrogants que planteja la interrelació entre immigració i independència prenen el caràcter polític d’estar decidint com viuran les generacions futures, per això és important que els immigrants ens ajudin i vagin a votar el proper dia 13 de desembre.» Finalment va recordar l’article impugnat del nou Estatut referent a la immigració, l’acollida i la integració i va remarcar la similitud que guarda amb l’article de l’estatut andalús que tracta aquest mateix tema i que allà no ha aixecat cap polèmica ni ha estat impugnat; i va criticar durament aquest greuge. Va acabar la seva intervenció fent referència a l’editorial conjunta dels mitjans catalans el dia anterior, recalcant una cita que com a doctor en dret coneixia bé i que per ell era reveladora i que ve a dir que ‘el què ha estat pactat, obliga’. En referència a l’estatut voldria dir que un text que va ser consensuat al Parlament català pels diferents grups, aprovat després en referèndum pel poble català i refrendat després per les corts, obliga a que es respecti com és, i va advertir que si aquest acord es trencava unilateralment, podria tenir serioses conseqüències en els anteriors acords acceptats des de Catalunya, des de la transició. 
A continuació va intervenir el periodista sr. Santi Coll, director del setmanari Empordà i membre directiu de l’editorial Prensa Ibérica, qui va centrar la seva intervenció en la editorial conjunta que dotze mitjans de comunicació de Catalunya, fet històric i sense precedents, titulada La dignitat de Catalunya catalana. Va mostrar la seva satisfacció de comprovar el poder i la importància que encara tenen els mitjans de comunicació, i en especial, la premsa escrita, a l’hora de formar opinió: «Fixeu-vos avui, quina paradoxa, podíem llegir als diaris que els polítics s’adherien al manifest creat pels mitjans de comunicació. Hem passat a portar la iniciativa, conjuntament amb la iniciativa que esteu portant vosaltres en un tema tant seriós com és aquest de la independència.» (...) « Els mitjans han volgut dir als polítics que les coses no s’estan fent bé, encara que no ens diuen com és que s’haurien de fer. Els mitjans de comunicació han de ser contundents, durs, però al mateix temps imparcials.» I també va recordar l’eina valuosa que els confereix la seva funció de comunicació i publicitat dels fets d’una realitat preexistent que construïm entre tots: «El sentiment que tenim tots plegats de que ens tracten més com una colònia que com un país, el problema és si sabrem com explicar això a la gent de fora, perquè entenguin que aquest moviment d’aquests moments és una cosa pacífica, i una voluntat sobirana d’una població com és la nostra i aquest és el repte dels mitjans de comunicació, un repte al que ens heu d’obligar vosaltres, que expliquem exactament el què voleu fer, i amb quina finalitat ho voleu fer.» 
I la darrere intervenció des de la taula va córrer a càrrec del sr. Radek Pavelec, entrenador del Club Patí Jonquerenc de nacionalitat txeca i resident a Catalunya des de fa 10 anys. Va ser una exposició molt emotiva a la què per destacar la importància del dret de vot va recordar els anys d’infantesa en un país comunista Txecoslovàquia en que a les eleccions pràcticament hi havia un partit únic i de les represàlies que podia provocar el no votar o ser dissident. I de la importància que per a ell va tenir; però en aquest sentit i referint-se a la seva condició d’immigrant va lamentar: «Com a estranger comunitari puc votar a les eleccions locals i europees. Puc pagar els impostos, però no puc votar ni a les autonòmiques ni a les generals, no em sembla just. I em sembla perfecte que els immigrants en aquesta consulta del proper dia 13 puguin votar i puguin expressar els seus desigs.» Aleshores va resumir molt breument el procés de separació dels seu país pacífic i pragmàtic que van viure txecs i eslovacs. Davant les reivindicacions de més autogovern d’un i el desacord dels altres: «Aquestes reivindicacions arribà un moment que ja no agradaven als txecs i es va pactar una separació. I s’ha vist que tots dos països n’han sortit bé, ara les relacions són millors que abans, i el més important que és que cadascú a pogut triar el seu camí.» El sr. Pavelec va acabar amb un missatge en positiu basant-se en la seva experiència «Si es separa un país, pot ser que per totes dues parts sigui una nova motivació una nova il•lusió. Poden entrar ganes de treballar per fer les coses a la seva manera i això crec que podria passar a Catalunya. Per aconseguir coses és molt important tenir llibertat i il•lusions.» 
En acabar l’acte, després de les intervencions del públic, es va oferir un piscolabis i més tard, es va iniciar l’enganxada de cartells pels carrers del municipi.
Aquestes són les intervencions dels ponents a la taula, a continuació trobareu les frases més importants que ens van adreçar el grup d’Arenys que va acompanyar-nos i de l’associació Alt Empordà Decideix que va brindar la seva ajuda.
JOSEP MANEL XIMENIS
Ens fa il•lusió ser avui aquí i a més veure la sala plena de gent que té ganes de participar i de interessar-se pel tema de les consultes. He trobat molt interessants els comentaris de Radek Pavelec i és un exemple que sovint posem: de la separació pacífica de Txecoslovàquia, de forma pragmàtica. Tot i que la relació entre Espanya i Catalunya és diferent. Nosaltres també diem els espanyols que amb la nostra independència els anirà molt bé, però ells no s’ho creuen, valdrà la pena que entre tots una mica els convencem.
JORDI BILBENY
Content que a Catalunya ens posem en caminar, i ara estic convençut que no hi ha camí enrere. El camí està traçat i el motor en marxa. I ara ja no queda bé matar, ja no tenen legitimitat per portar endavant una creuada, com van fer els militars al 39, matar, bombardejar... No som Txèquia i Eslovàquia però sí és cert que els temps han canviat. Espanya ja no és un illot tancat, és un estat incorporat a la Unió Europea, amb unes relacions internacionals que no els poden permetre un altre genocidi. Penso que els temps van a favor. Passarà el que nosaltres vulguem que passi.
SANTIAGO ESPOT
Jo, com a president executiu de Catalunya Acció vam ser la primera organització que va donar suport a la iniciativa d’Arenys de Munt. Una iniciativa que ha transformat el panorama polític català, perquè l’esperit d’Arenys ha aconseguit que el debat polític en aquests moments ja no sigui el debat estatutari, malgrat que darrerament sembla que es vulgui ressuscitar, el debat, ara actual, és el debat de la independència. I això ha estat gràcies a Arenys de Munt. Els ciutadans han de votar pel futur dels nostres fills, però han de pensar que aquest vot que dipositaran el proper dia 13, el podran fer gràcies a l’esforç de la nostra gent que hi va deixar la vida, la fortuna i la salut en nom d’un ideal. Aquest ideal que vosaltres jonquerencs tindreu la satisfacció de poder emetre aquest vot el proper dia 13.
NURIA CASADEMONT
«No cal convencer als convençuts. Tots hauríem de dedicar cinc minuts a discutir amb un amic, amb un veí aquesta qüestió, per crear opinió.»
«‘Alt empordà Decideix’ busca la unió i vol ajudar a tots aquells municipis que no tenen cap entitat civil que pugui tirar endavant la consulta, però que treballant tots plegats pugui fer-se. Ajudar d’altres pobles, d’altres comarques. Perquè quan no es pertany a cap partit polític costa molt trucar a algunes portes. Però el futur l’hem de treballar entre tots i tirar-lo endavant, perquè ens ho mereixem. » 
