Miquel Mayol: Sobre la independència de Catalunya. 13D

Amics, gràcies per permetre’m participar del debat que aquest magnífic moviment ciutadà està generant: Esteu engegant el procés sobiranista de Catalunya!

 

Votant sense por, lliurement, el 13 de desembre enterrareu la transició. A la transició, els estatuts foren condicionats pels poders fàctics. L’ombra de ‘Tejeros’ de torn hi estava a sobre. El consentiment de Catalunya s’està expressant lliurement. I ningú, ni reis, ni Borbó, ni Constitucional, ho podrà impedir.

 

Avui a Europa no poden sortir els tancs contra la voluntat d’un poble. A Europa hi tenim amics. Per exemple: la diputada galesa Jill Evans. Hi ha molts estats membres que són nou-nats a la independència, i aleshores el nostre plet per la sobirania l’entenen perfectament.

 

I si necessitem inspiració podem seguir llur exemple; o tornar a llegir la declaració d’independència dels EUA, a la què s’expressa nítidament el fonament de la separació nacional. Permeteu que us en tradueixi només la primera frase: «Quan, en el curs dels esdeveniments humans, esdevé necessari per un poble dissoldre els lligams polítics que l’han connectat amb un altre; i d’assumir, enmig dels poders de la terra, l’estat de separació i igualtat al qual les lleis i el Déu de la natura els han donat dret; un respecte convenient per les opinions públiques del món exigeix que declarin les causes que els empenyen a la separació.» I segueix el text: «We hold these truths to be self-evident...»

Però segur que no necessiteu cap tipus de vitamina independentista....

Som molts els qui no podrem votar el 13 de desembre, aleshores votarem per procuració, votareu per nosaltres. Votareu també pels del Rosselló, pels de la Catalunya Nord. Alberes enllà ja ajudeu a moltes iniciatives. Per exemple la Bressola o la Porta dels Països Catalans; però l’ajut més decisiu serà arrabassar la independència. L’Estat català tindrà una força d’atracció irresistible per la Catalunya Nord, i també pel País Valencià o les Illes.

Crec que és clar per a tots. El camí de la dignitat té un punt de sortida: Arenys de Munt; passa per la Jonquera i pels altres pobles que tindran la sort de poder pronunciar-se; i té un punt d’arribada: l’anhelada independència.

El referèndum ciutadà que celebrareu demà és un assaig. Al rugby, després de l’assaig hi ha d’haver la transformació. La transformació serà l’endemà del referèndum oficial. El cop de peu que enviarà la pilota entre els pals samalers. Com que sou afeccionats al futbol, en direm la golejada final. La golejada de la independència.

Visca Catalunya independent! Visquin els Països Catalans!

Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpinyà, 1941) és un advocat i un dels polítics més coneguts del catalanisme a la Catalunya Nord. Va estudiar dret a París, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpinyà. El 1968, any del seu retorn a Perpinyà va adherir al Grup Cultural de la Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. El 1970 va fundar el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació, que es va convertir després en l'Esquerra Catalana dels Treballadors (E.C.T.), primera expressió política moderna de l'esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. El 1999, va integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 2001 fou Miquel Mayol ocupà el càrrec d’eurodiputat fins el 2004. Ha participat activament a la majoria d'iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d'Estiu, la Bressola, l'Escola Popular Catalana o la realització de la Porta dels Països Catalans.

ESCRIT DE DIEGO ARCOS, PRESIDENT DE CASAL D’ARGENTINA A BARCELONA, EN RELACIÓ AL REFERENDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DUT A TERME A ARENYS DE MUNT.

INDEPENDENCIA E INMIGRACION, EL VOTO DEL INMIGRANTE (Diego Arcos - Casal Argentino)

« a: 23-09-2009 10:56:35 »

Los inmigrantes que hemos decidido vivir en el Reino de España “aterrizamos” en una realidad concreta, que esta totalmente determinada por un conflicto histórico entre el Reino de España y las naciones sometidas por LA MONARQUIA borbónica: Galicia: Euzkadi y los Países Catalanes: Catalunya, Valencia, Alacant y las Islas Baleares.

Es lo mismo que les sucede a los inmigrantes que han llegado a Escocia o Irlanda.

Ese conflicto está allí y no podrán desconocer la realidad que les esperaba al llegar, instalada desde hacen siglos.

Ante estos conflictos históricos, en algún momento, la población deberá definirse. Como lo hizo el 41 % de los vecinos de Arenys de Munt el 13 de septiembre. Y entre la población estamos nosotros, los inmigrantes, que en Catalunya representamos mas del 20%.

En la consulta del domingo 13 de septiembre, que ya es una fecha para la historia de Catalunya y del reino de España, todos los vecinos del pueblo estaban habilitados para votar. Todos.

Incluyendo a los extranjeros, con o sin permiso de residencia.

Los requisitos para votar consistían en tener un documento válido para identificarse: DNI o pasaporte y estar censado en el municipio.

Esta es la realidad. El vecindario de Arenys de Munt, alcalde incluido y la mayoría de las entidades, no discriminaron entre nativos e inmigrantes.

Sencillamente, la consulta estaba destinada a todas las personas mayores de 16 años que estuvieran inscriptas en el padrón municipal.

En Arenys de Munt se consideró a los vecinos, sencillamente: ciudadanos, todos iguales.

ESTADO ESPAÑOL: LO CONTRARIO…

Mientras el Estado español nos maltrata, nos margina, nos rechaza en sus fronteras con modos carcelarios y racistas, mientras España continua su política de racismo jurídico e institucional, la sociedad catalana, organizada para reivindicar un derecho tan humano y elemental como es el derecho a expresar su opinión mediante una consulta, nos trata como iguales, nos reconoce nuestros derechos y nos invitan a participar de esta consulta.

Alguien podrá decir que el Estado español es un estado de derecho. Y no es así. Es un estado constitucional, dispone de una constitución. Pero este Reino de España es el único estado del mundo que dispone de una ley de Extranjería. Es decir una norma legal que garantiza con la fuerza de la ley la desigualdad entre las personas. Una ley española que mantiene al inmigrante como a alguien de afuera, como extranjero. Los países serios y mas o menos democráticos disponen de leyes de Inmigración. Es decir leyes que regulan como se entra y como se convierte un extranjero en un ciudadano.

Así las cosas, el Estado español nos lo esta poniendo muy claro.

Si tenemos que elegir entre una Republica catalana, que es todavía una realidad lejana y llena de incertidumbres, con algunos riesgos considerables o el Reino de España, visto el trato recibido como inmigrantes, aun hablando en castellano y sin comprender demasiado el tema histórico de Catalunya, para cualquier inmigrante estará claro.

Lo que ofrece el Estado español ya lo conocemos: desigualdad, maltrato y racismo.

Lo que nos ofrece Catalunya: Igualdad y respeto.

Es un excelente negocio. Los inmigrantes que estén empadronados en Catalunya, si se llega a concretar la Independencia serán Ciudadanos. Esto en lugar de ser súbditos del Rey de España.

Es una oferta imposible de rechazar. Pero hay más aun. Cuando a un inmigrante le pregunten: tú que prefieres, España o Catalunya. Una sola imagen aparecerá en su cabeza: la ley de extranjería española y el trato que nos dispensan.

¿Clarito no?

Visca viva) Catalunya Lliure (libre)

Diego Arcos. Casal Argentino