dissabte, 5 de desembre de 2009

Miquel Mayol: Sobre la independència de Catalunya. 13D

Amics, gràcies per permetre’m participar del debat que aquest magnífic moviment ciutadà està generant: Esteu engegant el procés sobiranista de Catalunya!

 
Votant sense por, lliurement, el 13 de desembre enterrareu la transició. A la transició, els estatuts foren condicionats pels poders fàctics. L’ombra de ‘Tejeros’ de torn hi estava a sobre. El consentiment de Catalunya s’està expressant lliurement. I ningú, ni reis, ni Borbó, ni Constitucional, ho podrà impedir.
 
Avui a Europa no poden sortir els tancs contra la voluntat d’un poble. A Europa hi tenim amics. Per exemple: la diputada galesa Jill Evans. Hi ha molts estats membres que són nou-nats a la independència, i aleshores el nostre plet per la sobirania l’entenen perfectament.
 
I si necessitem inspiració podem seguir llur exemple; o tornar a llegir la declaració d’independència dels EUA, a la què s’expressa nítidament el fonament de la separació nacional. Permeteu que us en tradueixi només la primera frase: «Quan, en el curs dels esdeveniments humans, esdevé necessari per un poble dissoldre els lligams polítics que l’han connectat amb un altre; i d’assumir, enmig dels poders de la terra, l’estat de separació i igualtat al qual les lleis i el Déu de la natura els han donat dret; un respecte convenient per les opinions públiques del món exigeix que declarin les causes que els empenyen a la separació.» I segueix el text: «We hold these truths to be self-evident...»

Però segur que no necessiteu cap tipus de vitamina independentista....

Som molts els qui no podrem votar el 13 de desembre, aleshores votarem per procuració, votareu per nosaltres. Votareu també pels del Rosselló, pels de la Catalunya Nord. Alberes enllà ja ajudeu a moltes iniciatives. Per exemple la Bressola o la Porta dels Països Catalans; però l’ajut més decisiu serà arrabassar la independència. L’Estat català tindrà una força d’atracció irresistible per la Catalunya Nord, i també pel País Valencià o les Illes.

Crec que és clar per a tots. El camí de la dignitat té un punt de sortida: Arenys de Munt; passa per la Jonquera i pels altres pobles que tindran la sort de poder pronunciar-se; i té un punt d’arribada: l’anhelada independència.

El referèndum ciutadà que celebrareu demà és un assaig. Al rugby, després de l’assaig hi ha d’haver la transformació. La transformació serà l’endemà del referèndum oficial. El cop de peu que enviarà la pilota entre els pals samalers. Com que sou afeccionats al futbol, en direm la golejada final. La golejada de la independència.

Visca Catalunya independent! Visquin els Països Catalans!


Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpinyà, 1941) és un advocat i un dels polítics més coneguts del catalanisme a la Catalunya Nord. Va estudiar dret a París, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpinyà. El 1968, any del seu retorn a Perpinyà va adherir al Grup Cultural de la Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. El 1970 va fundar el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació, que es va convertir després en l'Esquerra Catalana dels Treballadors (E.C.T.), primera expressió política moderna de l'esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. El 1999, va integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 2001 fou Miquel Mayol ocupà el càrrec d’eurodiputat fins el 2004. Ha participat activament a la majoria d'iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d'Estiu, la Bressola, l'Escola Popular Catalana o la realització de la Porta dels Països Catalans.