LECTURA DEL ESCRUTINI JORNADA DE LA CONSULTA

El SI arrasa a La Jonquera amb un 86% dels vots

"Creiem molt sincerament que avui, a Catalunya, ha començat el futur"

Amb aquestes paraules, el portaveu de la plataforma La Jonquera pel Dret a Decidir, Joan Budó, valorava els resultats de la consulta sobre la independència que ha tingut lloc avui a la vila. Els resultats són els següents: de 2602 electors cridats a les urnes, 547 han exercit el seu dret a vot. Això representa una participació del 21%. D'aquests, 468 han optat pel SI. 55 pel NO. 20 han sigut en BLANC. I 4 NULS. Per tant, dels jonquerencs que avui han votat, una àmplia majoria, el 86%, ho ha fet a favor de la independència de la nació catalana. 

Són uns molt bons resultats de participació

L'electorat és un element a tenir en compte a l'hora d'analitzar les dades globals. Si en unes eleccions oficials -com van ser les del Parlament Europeu- són cridades a les urnes unes 1712 persones, en aquest cas, l'electorat ha sigut més elevat, pel fet que també s'han convocat els jonquerencs procedents de la nova immigració (un terç de la població electoral) i els joves de 16 a 18 anys, fent augmentar el nombre de votants fins als 2602. D'aquests nous votants, un 17% s'ha acostat a les urnes per exercir el seu dret a vot. El mèrit d'aquesta jornada també resideix en dos altres elements que diferencien aquestes consultes dels plebiscits oficials: la nul·la aportació de finançament públic i l'escàs suport dels mitjans de comunicació.

Avui ha sigut una jornada històrica per a la democràcia del país

Per primera vegada, la societat civil ha organitzat una mobilització d'aquestes dimensions. Més de 15.000 voluntaris han tret hores de l'oci, la família i la son, per tal de fer possible la celebració d'aquesta consulta a 166 municipis d'arreu del territori. Una lliçó de democràcia activa per la dignitat del nostre poble que els nostres representants haurien d'haver après fa temps. Núria Casademont, presidenta de l'associació Alt Empordà Decideix, ha declarat que "estem en una primera onada de consultes. Estic convençuda que la jornada d'avui esperonarà els ciutadans d'aquesta comarca a organitzar-ne als seus municipis. Això no té aturador." Diverses entitats ja estan treballant perquè el 25 d'abril, els figuerencs puguin votar sobre la independència del nostre país. Alguns d'aquests voluntaris han sigut presents a La Jonquera per viure el referèndum en persona. 

Presència d'observadors empordanesos i de la Catalunya Nord

Al llarg de la jornada, diverses persones d'altres poblacions empordaneses i, sobretot, de la Catalunya Nord s'han desplaçat fins al col·legi electoral ubicat a 'La Unió Jonquerenca, La Societat', per tal d'assistir a la consulta popular i intercanviar punts de vista sobre l'organització del referèndum. També cal destacar la presència de diferents mitjans de comunicació de banda i banda dels Pirineus.

429 € per a la Marató de TV3

La jornada d'avui ha coincidit amb la 18ena Marató de TV3, que enguany recaptava diners per les malalties minoritàries. Conscients de la importància d'aquesta iniciativa, la plataforma La Jonquera pel Dret a Decidir ha disposat una urna on els jonquerencs i jonquerenques han pogut col·laborar econòmicament amb La Marató. El total recaptat, 429 €, servirà per posar el nostre granet de sorra en la investigació d'aquestes malalties. 

 

Agraïm a tots els que han col·laborat en la organització del 13D a La Jonquera, i  animem als pobles de la contrada que se sumin a participar activament pel futur dels Països Catalans. 

La Jonquera 319 vots, i seguim sumant-ne

319 vots a La Jonquera, i continuem sumant


....



A les tres del migdia, s'han comptablitzat els vots de 319 persones. Cal destacar la participació de nous catalans, que a la vila representa un terç de la població, essent un argentí un dels primers veïns a estrenar l'urna. Desafiant la tramuntana, gent de totes les procedències i edats s'ha acostat a La Unió Jonquerenca Societat de Socors Mutus, per participar a la consulta sobre la independència, que s'ha desenvolupat en un ambient distès al llarg de tot el matí. La sala on té lloc el referèndum, coneguda com La Societat, s'ha convertit en un espai de tertúlia permanent.

Una vintena de voluntaris col·laboren en les tasques d'organització de meses, seguretat i comunicació, per tal de garantir la bona marxa de la consulta.



La Jonquera és un dels 7 municipis de l'Alt Empordà que avui organitzen el referèndum, juntament amb Roses, Viladamat, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà i Vilajuïga. La iniciativa va ser impulsada al setembre per la Plataforma La Jonquera pel Dret a Decidir, que agrupa una vintena d'associacions de la població i dues de la Catalunya Nord.. Posteriorment, els grups d'ERC i CIU de l'ajuntament, hi van donar suport en el ple municipal del passat mes d'octubre.

Miquel Mayol: Sobre la independència de Catalunya. 13D

Amics, gràcies per permetre’m participar del debat que aquest magnífic moviment ciutadà està generant: Esteu engegant el procés sobiranista de Catalunya!

 

Votant sense por, lliurement, el 13 de desembre enterrareu la transició. A la transició, els estatuts foren condicionats pels poders fàctics. L’ombra de ‘Tejeros’ de torn hi estava a sobre. El consentiment de Catalunya s’està expressant lliurement. I ningú, ni reis, ni Borbó, ni Constitucional, ho podrà impedir.

 

Avui a Europa no poden sortir els tancs contra la voluntat d’un poble. A Europa hi tenim amics. Per exemple: la diputada galesa Jill Evans. Hi ha molts estats membres que són nou-nats a la independència, i aleshores el nostre plet per la sobirania l’entenen perfectament.

 

I si necessitem inspiració podem seguir llur exemple; o tornar a llegir la declaració d’independència dels EUA, a la què s’expressa nítidament el fonament de la separació nacional. Permeteu que us en tradueixi només la primera frase: «Quan, en el curs dels esdeveniments humans, esdevé necessari per un poble dissoldre els lligams polítics que l’han connectat amb un altre; i d’assumir, enmig dels poders de la terra, l’estat de separació i igualtat al qual les lleis i el Déu de la natura els han donat dret; un respecte convenient per les opinions públiques del món exigeix que declarin les causes que els empenyen a la separació.» I segueix el text: «We hold these truths to be self-evident...»

Però segur que no necessiteu cap tipus de vitamina independentista....

Som molts els qui no podrem votar el 13 de desembre, aleshores votarem per procuració, votareu per nosaltres. Votareu també pels del Rosselló, pels de la Catalunya Nord. Alberes enllà ja ajudeu a moltes iniciatives. Per exemple la Bressola o la Porta dels Països Catalans; però l’ajut més decisiu serà arrabassar la independència. L’Estat català tindrà una força d’atracció irresistible per la Catalunya Nord, i també pel País Valencià o les Illes.

Crec que és clar per a tots. El camí de la dignitat té un punt de sortida: Arenys de Munt; passa per la Jonquera i pels altres pobles que tindran la sort de poder pronunciar-se; i té un punt d’arribada: l’anhelada independència.

El referèndum ciutadà que celebrareu demà és un assaig. Al rugby, després de l’assaig hi ha d’haver la transformació. La transformació serà l’endemà del referèndum oficial. El cop de peu que enviarà la pilota entre els pals samalers. Com que sou afeccionats al futbol, en direm la golejada final. La golejada de la independència.

Visca Catalunya independent! Visquin els Països Catalans!

Miquel Mayol i Raynal (nascut a Perpinyà, 1941) és un advocat i un dels polítics més coneguts del catalanisme a la Catalunya Nord. Va estudiar dret a París, Montpeller i Alger abans de ser advocat a Nantes i a Perpinyà. El 1968, any del seu retorn a Perpinyà va adherir al Grup Cultural de la Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié. El 1970 va fundar el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació, que es va convertir després en l'Esquerra Catalana dels Treballadors (E.C.T.), primera expressió política moderna de l'esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. El 1999, va integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 2001 fou Miquel Mayol ocupà el càrrec d’eurodiputat fins el 2004. Ha participat activament a la majoria d'iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya del nord, com per exemple la Universitat Catalana d'Estiu, la Bressola, l'Escola Popular Catalana o la realització de la Porta dels Països Catalans.

Consciència i Esperança: taula rodona inaugural de la campanya per la consulta a la Jonquera

Esperança i consciència de plena responsabilitat en el futur que volem per Catalunya. Aquesta podria ser la frase resum de les intervencions que van tenir lloc en el marc de la taula rodona per la Consulta sobre la Independència de Catalunya, celebrada a La Jonquera ahir divendres 27, com a acte inaugural de la campanya pel plebiscit que es celebrarà el proper dia 13 de desembre, impulsat al municipi per La Jonquera pel Dret a Decidir.

L’acte, que busca per sobre de tot incentivar la participació dels ciutadans, va tenir més d’una setantena d’assistents. I a més dels ponents previstos, va tenir encara la sorpresa de comptar amb la presència de tres persones vinculades a l’esperit d’Arenys de Munt. Procedents d’un altre acte a Perpinyà, el regidor arenyenc per CUP, creador i impulsor de la consulta a Arenys de Munt i ara membre de la coordinadora, el sr. Josep Manel Ximenis; el militant de CUP, historiador, escriptor i filòleg, sr. Jordi Bilbeny també impulsor de la consulta a Arenys; i l’empresari i escriptor sr. Santiago Espot, qui també és president executiu de Catalunya Acció, que fou una de les primeres organitzacions que van donar el seu suport a Arenys. En acabat, la consulta a la Jonquera també va rebre unes paraules de suport de la responsable de l’associació Alt Empordà Decideix, Núria Casademont.

El convidat que va obrir la taula rodona va ser el sr. Miquel Mayol, advocat i ex-eurodiputat rossellonès molt vinculat a tot el moviment de la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. El sr. Mayol va lloar el paper de la iniciativa ciutadana en aquest moment de la catalanitat «un cop més la societat civil catalana dóna l’exemple, mostra el camí diguem, que els polítics per diverses raons haurien hagut de plantar cara i no ho han sabut fer, i aleshores els ciutadans i ciutadanes de Catalunya prenen el relleu.» Després de fer un repàs breu sobre els 40 anys de la recuperació de la llengua catalana i d’una personalitat rossellonesa progressivament perduda dins l’estructura de l’Estat francès; Mayol va subratllar l’important impuls que aquestes consultes i les seves conseqüències poden donar a la recuperació de la identitat catalana al nord dels Pirineus: «aquest procés de recuperació ha estat facilitat per l’ajut que hem rebut del Principat de Catalunya. (...) i a vegades quan em pregunten què més es pot fer, jo els dic: escolteu, heu fet moltes coses, però si realment un dia aconseguiu tenir un estat propi, un Estat català, aleshores ho tindreu guanyat i ho tindrem guanyat. Perquè aleshores la força de Catalunya serà tal que el poder d’atracció de la Catalunya sud, tindrà un impacte considerable a la Catalunya Nord. Crec que aquesta és l’ajuda que us podeu fer a vosaltres mateixos i que podeu fer els altres catalans del Nord o el Sud.»

Seguidament va prendre la paraula el figuerenc, doctor en dret, sr. Narcís Oliveres, també amb una intensa vida política que el va portar a ser senador durant tres legislatures, i també conseller de comerç, consum i turisme a la Generalitat. Amb tota aquesta experiència, al senyor Oliveres se li havia demanat una valoració del fet que els immigrants puguin votar en aquestes consultes. En la seva intervenció va reclamar el vot vinculant pels immigrants apel•lant al dret democràtic d’expressar la lliure opinió: «Jo sóc d’una generació que tal vegada perquè se’ns negava, vam créixer amb el culte al vot com expressió de la voluntat col•lectiva, sense exclusions, igual per tothom, la universalitat del sufragi ja no admet discussió. Els nous ciutadans han de poder participar simplement perquè són persones, és un dret natural, no perquè nosaltres els hi atorguem graciosament aquesta possibilitat, això seria populisme.» També va recalcar que Catalunya ha de ser una nació de persones lliures i oberta a la pluralitat amb respecte a totes les ideologies, tradicions i religions que hi tenen cabuda. «Si Catalunya ha sobreviscut és perquè sempre ha unit la seva causa a la de la llibertat, és per això que no la hem d’abandonar. Hem de refermar el nostre sentiment nacional sense negar la existència de més ideologies. És la llibertat allò que ens dignifica i que ens permet reclamar el compliment de les nostres aspiracions. Ens ha permès comprendre i reclamar la llibertat dels qui han vingut a viure amb nosaltres. Vol dir tolerància, convivència, ser responsable i tenir-ne consciència.» També va advertir que aquest dret a vot que ara se’ls brinda no pot anar acompanyat de condicionants en el seu exercici, referint-se en que no hi ha d’haver partits polítics que en tant que votants , els prometi coses que després no puguin complir. El sr. Oliveres va emfatitzar en la complexitat de l’articulació de la sobirania i la immigració, però va plantejar aquest repte amb esperança: «He parlat de dos processos coincidents: el de independència i el de immigració, i dels efectes mutus de l’un respecte de l’altre, he dit que segons com es gestionin poden provocar tant noves oportunitats, com provocar processos dins de cadascun dels processos. Perquè els interrogants que planteja la interrelació entre immigració i independència prenen el caràcter polític d’estar decidint com viuran les generacions futures, per això és important que els immigrants ens ajudin i vagin a votar el proper dia 13 de desembre.» Finalment va recordar l’article impugnat del nou Estatut referent a la immigració, l’acollida i la integració i va remarcar la similitud que guarda amb l’article de l’estatut andalús que tracta aquest mateix tema i que allà no ha aixecat cap polèmica ni ha estat impugnat; i va criticar durament aquest greuge. Va acabar la seva intervenció fent referència a l’editorial conjunta dels mitjans catalans el dia anterior, recalcant una cita que com a doctor en dret coneixia bé i que per ell era reveladora i que ve a dir que ‘el què ha estat pactat, obliga’. En referència a l’estatut voldria dir que un text que va ser consensuat al Parlament català pels diferents grups, aprovat després en referèndum pel poble català i refrendat després per les corts, obliga a que es respecti com és, i va advertir que si aquest acord es trencava unilateralment, podria tenir serioses conseqüències en els anteriors acords acceptats des de Catalunya, des de la transició.

A continuació va intervenir el periodista sr. Santi Coll, director del setmanari Empordà i membre directiu de l’editorial Prensa Ibérica, qui va centrar la seva intervenció en la editorial conjunta que dotze mitjans de comunicació de Catalunya, fet històric i sense precedents, titulada La dignitat de Catalunya catalana. Va mostrar la seva satisfacció de comprovar el poder i la importància que encara tenen els mitjans de comunicació, i en especial, la premsa escrita, a l’hora de formar opinió: «Fixeu-vos avui, quina paradoxa, podíem llegir als diaris que els polítics s’adherien al manifest creat pels mitjans de comunicació. Hem passat a portar la iniciativa, conjuntament amb la iniciativa que esteu portant vosaltres en un tema tant seriós com és aquest de la independència.» (...) « Els mitjans han volgut dir als polítics que les coses no s’estan fent bé, encara que no ens diuen com és que s’haurien de fer. Els mitjans de comunicació han de ser contundents, durs, però al mateix temps imparcials.» I també va recordar l’eina valuosa que els confereix la seva funció de comunicació i publicitat dels fets d’una realitat preexistent que construïm entre tots: «El sentiment que tenim tots plegats de que ens tracten més com una colònia que com un país, el problema és si sabrem com explicar això a la gent de fora, perquè entenguin que aquest moviment d’aquests moments és una cosa pacífica, i una voluntat sobirana d’una població com és la nostra i aquest és el repte dels mitjans de comunicació, un repte al que ens heu d’obligar vosaltres, que expliquem exactament el què voleu fer, i amb quina finalitat ho voleu fer.»

I la darrere intervenció des de la taula va córrer a càrrec del sr. Radek Pavelec, entrenador del Club Patí Jonquerenc de nacionalitat txeca i resident a Catalunya des de fa 10 anys. Va ser una exposició molt emotiva a la què per destacar la importància del dret de vot va recordar els anys d’infantesa en un país comunista Txecoslovàquia en que a les eleccions pràcticament hi havia un partit únic i de les represàlies que podia provocar el no votar o ser dissident. I de la importància que per a ell va tenir; però en aquest sentit i referint-se a la seva condició d’immigrant va lamentar: «Com a estranger comunitari puc votar a les eleccions locals i europees. Puc pagar els impostos, però no puc votar ni a les autonòmiques ni a les generals, no em sembla just. I em sembla perfecte que els immigrants en aquesta consulta del proper dia 13 puguin votar i puguin expressar els seus desigs.» Aleshores va resumir molt breument el procés de separació dels seu país pacífic i pragmàtic que van viure txecs i eslovacs. Davant les reivindicacions de més autogovern d’un i el desacord dels altres: «Aquestes reivindicacions arribà un moment que ja no agradaven als txecs i es va pactar una separació. I s’ha vist que tots dos països n’han sortit bé, ara les relacions són millors que abans, i el més important que és que cadascú a pogut triar el seu camí.» El sr. Pavelec va acabar amb un missatge en positiu basant-se en la seva experiència «Si es separa un país, pot ser que per totes dues parts sigui una nova motivació una nova il•lusió. Poden entrar ganes de treballar per fer les coses a la seva manera i això crec que podria passar a Catalunya. Per aconseguir coses és molt important tenir llibertat i il•lusions.»

En acabar l’acte, després de les intervencions del públic, es va oferir un piscolabis i més tard, es va iniciar l’enganxada de cartells pels carrers del municipi.

Aquestes són les intervencions dels ponents a la taula, a continuació trobareu les frases més importants que ens van adreçar el grup d’Arenys que va acompanyar-nos i de l’associació Alt Empordà Decideix que va brindar la seva ajuda.

JOSEP MANEL XIMENIS

Ens fa il•lusió ser avui aquí i a més veure la sala plena de gent que té ganes de participar i de interessar-se pel tema de les consultes. He trobat molt interessants els comentaris de Radek Pavelec i és un exemple que sovint posem: de la separació pacífica de Txecoslovàquia, de forma pragmàtica. Tot i que la relació entre Espanya i Catalunya és diferent. Nosaltres també diem els espanyols que amb la nostra independència els anirà molt bé, però ells no s’ho creuen, valdrà la pena que entre tots una mica els convencem.

JORDI BILBENY

Content que a Catalunya ens posem en caminar, i ara estic convençut que no hi ha camí enrere. El camí està traçat i el motor en marxa. I ara ja no queda bé matar, ja no tenen legitimitat per portar endavant una creuada, com van fer els militars al 39, matar, bombardejar... No som Txèquia i Eslovàquia però sí és cert que els temps han canviat. Espanya ja no és un illot tancat, és un estat incorporat a la Unió Europea, amb unes relacions internacionals que no els poden permetre un altre genocidi. Penso que els temps van a favor. Passarà el que nosaltres vulguem que passi.

SANTIAGO ESPOT

Jo, com a president executiu de Catalunya Acció vam ser la primera organització que va donar suport a la iniciativa d’Arenys de Munt. Una iniciativa que ha transformat el panorama polític català, perquè l’esperit d’Arenys ha aconseguit que el debat polític en aquests moments ja no sigui el debat estatutari, malgrat que darrerament sembla que es vulgui ressuscitar, el debat, ara actual, és el debat de la independència. I això ha estat gràcies a Arenys de Munt.

Els ciutadans han de votar pel futur dels nostres fills, però han de pensar que aquest vot que dipositaran el proper dia 13, el podran fer gràcies a l’esforç de la nostra gent que hi va deixar la vida, la fortuna i la salut en nom d’un ideal. Aquest ideal que vosaltres jonquerencs tindreu la satisfacció de poder emetre aquest vot el proper dia 13.

NURIA CASADEMONT

«No cal convencer als convençuts. Tots hauríem de dedicar cinc minuts a discutir amb un amic, amb un veí aquesta qüestió, per crear opinió.»

«‘Alt empordà Decideix’ busca la unió i vol ajudar a tots aquells municipis que no tenen cap entitat civil que pugui tirar endavant la consulta, però que treballant tots plegats pugui fer-se. Ajudar d’altres pobles, d’altres comarques. Perquè quan no es pertany a cap partit polític costa molt trucar a algunes portes. Però el futur l’hem de treballar entre tots i tirar-lo endavant, perquè ens ho mereixem. »

INICI DE CAMPANYA DE LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA A LA JONQUERA

TAULA RODONA

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Divendres 27 de novembre, a les 21:30 h.

als porxos de Can Laporta

Convidats

Miquel Mayol

Advocat Rossellonès i ex-eurodiputat

Narcís Oliveres

Advocat, ex-senador i ex-conseller

Santi Coll

Periodista, director del Setmanari Empordà

Radek Pavelec

República Txeca, entrenador C.P. Jonquerenc

En acabat, s ’oferirà un piscolabis pels assistents
Us hi esperem !
Associació Alt Empordà Decideix
La Jonquera Pel Dret a Decidir
http: //consultalajonquera. Blogspot.com
consultalajonquera@gmail.com

DONACIONS ECONÒMIQUES

La Comissió de “La Jonquera Pel Dret a Decidir” no rep cap mena de subvenció pública, però li car recursos humans i econòmics per a l’organització de la consulta popular. Si podeu, feu una donació al compte corrent de Caixa de Girona 2030 0302 12 3300001116.

ANIMA’T I PARTICIPA AMB NOSALTRES !

Volem que la Consulta Popular de la Jonquera sigui un èxit i per això cal unir esforços amb el màxim de col·laboradors possibles. Hi ha diverses activitats programades des d’ara i fins el 13 de desembre, sobretot encaminades a fer-ne difusió. Anima’t i participa-hi, et necessitem. Si vols més informació o inscriure’t, pots fer-ho a través de l’adreça electrònica: consultalajonquera@gmail.com

Comissió

ESCRIT DE DIEGO ARCOS, PRESIDENT DE CASAL D’ARGENTINA A BARCELONA, EN RELACIÓ AL REFERENDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DUT A TERME A ARENYS DE MUNT.

INDEPENDENCIA E INMIGRACION, EL VOTO DEL INMIGRANTE (Diego Arcos - Casal Argentino)

« a: 23-09-2009 10:56:35 »

Los inmigrantes que hemos decidido vivir en el Reino de España “aterrizamos” en una realidad concreta, que esta totalmente determinada por un conflicto histórico entre el Reino de España y las naciones sometidas por LA MONARQUIA borbónica: Galicia: Euzkadi y los Países Catalanes: Catalunya, Valencia, Alacant y las Islas Baleares.

Es lo mismo que les sucede a los inmigrantes que han llegado a Escocia o Irlanda.

Ese conflicto está allí y no podrán desconocer la realidad que les esperaba al llegar, instalada desde hacen siglos.

Ante estos conflictos históricos, en algún momento, la población deberá definirse. Como lo hizo el 41 % de los vecinos de Arenys de Munt el 13 de septiembre. Y entre la población estamos nosotros, los inmigrantes, que en Catalunya representamos mas del 20%.

En la consulta del domingo 13 de septiembre, que ya es una fecha para la historia de Catalunya y del reino de España, todos los vecinos del pueblo estaban habilitados para votar. Todos.

Incluyendo a los extranjeros, con o sin permiso de residencia.

Los requisitos para votar consistían en tener un documento válido para identificarse: DNI o pasaporte y estar censado en el municipio.

Esta es la realidad. El vecindario de Arenys de Munt, alcalde incluido y la mayoría de las entidades, no discriminaron entre nativos e inmigrantes.

Sencillamente, la consulta estaba destinada a todas las personas mayores de 16 años que estuvieran inscriptas en el padrón municipal.

En Arenys de Munt se consideró a los vecinos, sencillamente: ciudadanos, todos iguales.

ESTADO ESPAÑOL: LO CONTRARIO…

Mientras el Estado español nos maltrata, nos margina, nos rechaza en sus fronteras con modos carcelarios y racistas, mientras España continua su política de racismo jurídico e institucional, la sociedad catalana, organizada para reivindicar un derecho tan humano y elemental como es el derecho a expresar su opinión mediante una consulta, nos trata como iguales, nos reconoce nuestros derechos y nos invitan a participar de esta consulta.

Alguien podrá decir que el Estado español es un estado de derecho. Y no es así. Es un estado constitucional, dispone de una constitución. Pero este Reino de España es el único estado del mundo que dispone de una ley de Extranjería. Es decir una norma legal que garantiza con la fuerza de la ley la desigualdad entre las personas. Una ley española que mantiene al inmigrante como a alguien de afuera, como extranjero. Los países serios y mas o menos democráticos disponen de leyes de Inmigración. Es decir leyes que regulan como se entra y como se convierte un extranjero en un ciudadano.

Así las cosas, el Estado español nos lo esta poniendo muy claro.

Si tenemos que elegir entre una Republica catalana, que es todavía una realidad lejana y llena de incertidumbres, con algunos riesgos considerables o el Reino de España, visto el trato recibido como inmigrantes, aun hablando en castellano y sin comprender demasiado el tema histórico de Catalunya, para cualquier inmigrante estará claro.

Lo que ofrece el Estado español ya lo conocemos: desigualdad, maltrato y racismo.

Lo que nos ofrece Catalunya: Igualdad y respeto.

Es un excelente negocio. Los inmigrantes que estén empadronados en Catalunya, si se llega a concretar la Independencia serán Ciudadanos. Esto en lugar de ser súbditos del Rey de España.

Es una oferta imposible de rechazar. Pero hay más aun. Cuando a un inmigrante le pregunten: tú que prefieres, España o Catalunya. Una sola imagen aparecerá en su cabeza: la ley de extranjería española y el trato que nos dispensan.

¿Clarito no?

Visca viva) Catalunya Lliure (libre)

Diego Arcos. Casal Argentino

ENTITATS ADHERIDES A "LA JONQUERA PEL DRET A DECIDIR"

ACEJ – Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca
Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil
Amics de Santa Llúcia
AMPA – CEIP Josep Peñuelas del Rio
AMPA – IES La Jonquera
Associació de Comerciants
CEJ: Centre Excursionista Jonquerenc
Centro Benéfico Arriateño
Club Bàsquet la Jonquera
Club Patí Jonquerenc
Club Patinatge Artístic Jonquerenc
Cobla Vila de la Jonquera
Delegació local de CiU
Delegació local d’ERC
Diables de l’Albera
Foment 11 de Setembre
GRAFIC
La Llar del Jubilat - Casal de l’Avi
La Porta dels Països Catalans
Orfeó Jonquerenc
Penya Amics del Barça
Xanquers de l’Albera
Societat de Caçadors de La Jonquera
Secció Natació de l’ACEJ
Societat de Socors Mutus la Unió Jonquerenca
Unió Esportiva la Jonquera
Trabucaires de l’Albera

NOTA: Aquestes entitats han donat el seu suport a la realització d’una consulta popular com a exercici de democràcia directa; sense que això exclogui que cadascun dels seus socis pugui tenir la seva opinió personal en favor o en contra al respecte de la qüestió plantejada.

LA JONQUERA PEL DRET A DECIDIR

LA JONQUERA PEL DRET A DECIDIR

Consulta sobre la independència de Catalunya - 13/12/09

El temps donarà la justa mesura a cada esdeveniment, però, amb la modesta perspectiva que ens ofereix fins ara, el 13 de setembre d’enguany, un fins aleshores discret poble del Maresme, va marcar un punt d’inflexió en la Història del catalanisme, i més enllà d’aquest, una fita important en la democràcia d’aquest país. Arenys de Munt contra la incrèdula maquinària del sistema anquilosada en una constitució desfasada. Un intel•ligent acte de valentia què dóna ple sentit al primer article de la constitució del 78 tant esmentada per aturar-lo: «un Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític».

A la Jonquera l’efecte arenyenc atia l’esperit inquiet d’alguns ciutadans que s’adonen que cal aprofitar la sinergia del moment per reviscolar l’esperit democràtic del poble i les consciències adormides. L’endemà de la consulta a Arenys un missatge de mòbil viatjava exponencialment a la recerca d’un corrent favorable. El 18 de setembre, en col•laboració amb aquests pioners, l’entitat GRAFIC pren les regnes d’aquest anhel i decideix en reunió extraordinària posar fil a l’agulla i entrar una carta al registre de l'Ajuntament; demanant al ple i a cada partit polític si poden recolzar d'alguna forma la iniciativa de realitzar una consulta. Paral•lelament comencen els contactes entre les diferents associacions i entitats del poble i es convoca una reunió explicativa, el primer d’octubre. Aquesta és la data de naixement oficial de la plataforma La Jonquera pel Dret a Decidir.

La reunió informativa de l’1 d’Octubre va ser tot un èxit, l’assistència d’una vuitantena de ciutadans demostra l’interès perquè una consulta popular tiri endavant. Moltes de les entitats hi són presents, però també persones particulars i representants dels grups polítics locals CiU i ERC que havien aprovat la moció de suport a l’ajuntament, davant l’abstenció de PSC i el vot en contra del PP.

En aquesta reunió queda clar que, com a primera fita, el que es persegueix és la participació popular, mobilitzar la gent convidant-los a descobrir aquesta democràcia més directa, el fet de poder expressar el que senten respecte d’un tema que els afecta, ja que a aquesta consulta n’hauran de seguir d’altres, i més encara en aquest moments en que la llei de consultes s’està debatent al Parlament de Catalunya. Una experiència habitual en determinats punts del planeta i, més a prop de casa, en pobles com el d’Arenys de Munt en el que es sotmeten a aquest tipus de votacions qüestions més immediates a la praxis com per exemple decisions urbanístiques. La plataforma no persegueix un resultat concret: sí o no; sinó la resposta de la ciutadania en participar activament, i així queda palès en el nombre d’associacions que s’avenen a col•laborar i a donar el seu suport.

De seguida, La Jonquera pel Dret a Decidir comença a establir contacte amb Joan Manel Ximenis, figura cabdal a la consulta d'Arenys, i es pacta una reunió pel 14 d'octubre. Mentrestant es comença a rebre els fulls d’adhesió a la consulta de les diferents associacions i s’estableix el dilluns al vespre com a dia regular de les reunions de la plataforma. Pràcticament tot el teixit associatiu està per la consulta. El dia 5 comença a organitzar-se la feina seguint les directrius inicials dels companys d’Arenys: es tria un nom per la plataforma, s’omple una fitxa local per remetre a la coordinadora de consultes sobre la independència, es comença a formar els equips de les subcomissions que quedaran definides més endavant, potenciant el talent de cadascú per repartir les tasques i fent que la col•laboració de tots vagi en un mateix sentit, d’una manera organitzada. Tothom és conscient que la iniciativa popular requereix l’ajut i voluntat de tots i cadascú.

El dia 14 d’octubre alguns dels membres de La Jonquera pel Dret a Decidir s’entrevisten amb els organitzadors de la consulta d’Arenys. Ens faciliten un full de ruta que facilita la distribució de les diferents tasques al llarg del temps fins el dia clau, i ens conviden a assistir a la reunió de tots els pobles participants, el 24 d’Octubre a Arenys.

Els dies passen, la sala municipal d’Arenys de Munt era plena de gom a gom amb representants de les comissions de més d’un centenar de municipis. Van presentar-se tots i es va coordinar l’estratègia, la logística i la infrastructura que haurem de seguir. L’equip de la consulta d’Arenys s’ha constituït en la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència, que funcionarà mitjançant un Consell Plenari del que tots van poder votar el reglament de funcionament. Entre els seus objectius fundacionals està promoure un referèndum nacional amb caràcter vinculant, cap a la primavera de l’any vinent, amb el suport de la ciutadania i els agents polítics.

Finalment són 100 pobles els què realitzaran la consulta perquè s’han pogut organitzar a temps per poder tenir tots els detalls enllestits pel dia 13 de desembre. Algunes poblacions que no han pogut arribar a temps per aquesta cita la organitzaran més endavant, potser en alguna de les altres dues dates marcades per Decidim.cat per l’any vinent: 28 de febrer i 25 d’abril. És el cas d’Agullana, per exemple, que estudien realitzar-la de cara a la primavera. És una llàstima que tothom no la pugui fer alhora perquè els resultats, siguin quins siguin, donarien una idea més completa i representativa del pols dels ciutadans de Catalunya en aquest important assumpte, però desenvolupar bé tota la feina que comporta organitzar un plebiscit és complex i, evidentment, no és flor d’un dia. Entre els municipis més grans que sí que duran a terme la consulta hi ha Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Berga, Vic i les Borges Blanques entre d’altres. De l’Alt Empordà serem: Roses, Palau de Santa Eulàlia i la Jonquera.

Rebudes les directrius principals, queden definides les diferents àrees de treball: difusió i participació, secretaria, borsa de voluntaris, comunicació i premsa, tresoreria i pressupost, contacte amb personalitats i entitats, seguretat, informàtica, interlocució comarcal, logística i infrastructures, campanya final i organització de mítings, coordinador i portaveu. Per posar-vos en contacte amb qualsevol d’aquestes subcomissions podeu enviar un missatge de correu electrònic a: consultalajonquera@gmail.com. Indicant si cal l’àrea a què l’adreceu.

Ara que ja hem repassat la cronologia de la consulta a La Jonquera us convidem a ser protagonistes d’aquest esdeveniment històric. El vostre treball conjunt és imprescindible perquè tot aquest esforç que hem engegat sigui un èxit de la democràcia al nostre poble. Principalment, anant a votar el proper dia 13 de desembre per donar el vostre parer a la qüestió plantejada a referèndum: «Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?» Tant si penseu que sí, com si penseu que no, com si encara no ho teniu massa clar; perquè expressant la vostra opinió ja sereu partícips d’aquest exercici de la democràcia directa, què més sovint haurien de brindar-nos com a poble, com a ciutadans, per saber de primera mà què en pensem de tantes qüestions que ens afecten i que els nostres representants polítics, que tal dia ara fa menys de quatre anys vam triar entre tots, han de decidir en nom nostre.

També us animem a participar d’una manera activa en tot el procés de preparació, donant idees per la campanya, animant els vostres amics i família a participar-hi, assistint a les reunions dels dilluns al vespre als Porxos de Can Laporta. Venint a enganxar cartells, participant en les activitats proposades que us anirem anunciant, deixant les vostres impressions al blog que hem creat per a la consulta: